Parlem amb Vicen, professora de Biologia a l’IES Fernando III d’Aiora, per a conéixer com ha sigut la seua implicació i l’experiència del seu alumnat amb #SomRural.
En quines activitats ha participat el teu alumnat?
El meu alumnat pertany al curs de 3r ESO de diversificació curricular i han participat en les activitats programades dins del projecte de Som Rural. La veritat és que els ha agradat molt, jo crec que han adquirit valors i ha sigut verdaderament com una «llum» per a ells/elles. Ha sigut un projecte molt positiu, ja que la joventut d’ací tenen poques activitats per a fer i llavors, ha sigut una cosa molt constructiva i bona per a totes.
Aquest tipus de projectes, què penses que poden transmetre a l’alumnat al voltant de temàtiques com drets humans, relacions de poder i salut planetària? Creus que és important treballar aquestes temàtiques amb l’alumnat?
És molt rellevant. A més Aiora, històricament, ha sigut un lloc prou aïllat on totes aquestes coses costen de treballar. Aleshores donar aquest aire fresc als joves és una cosa molt constructiva i positiva. És crucial que vegen altres tipus d’activitats que no siguen acadèmiques i que els facen reflexionar sobre l’igualtat, les diferents sexualitats, les relacions de poder. A més de fer-los pensar que no perquè siguen de poble són menys que les persones que viuen a la ciutat.
En aquest sentit, tu veus que és rellevant parlar de posar en valor el territori? Que és un’altra temàtica que es tracta dins del projecte.
Sí, absolutament. Per exemple, quan vam decidir fer l’acció d’anar a La Hunde per posar en valor aquest patrimoni natural d’Aiora, una gran part de l’alumnat no hi havia anat mai. Encara que siga un exemple de bosc mediterrani dels millors conservats de la Comunitat Valenciana. La majoria o no hi havien anat o havien anat una volta i no havien eixit de l’àrea recreativa. Aleshores, encara que hi haja moltes coses en un poble, cal apropar a l’alumnat en processos de reflexió i valorització. Moltes vegades pensen que en les ciutats es viu millor, que tenen més centres comercials, que tenen més cinemes i valoren més això que l’altre. Però jo crec que arran d’aquest projecte sí que han començat a fer valdre tot el que tenen ací.
I creus que pot ser una eina per a frenar el despoblament?
Per descomptat. Si un es vol el seu, doncs és més difícil que s’en vaja a un altre lloc.
Creus que a l’alumnat li ha agradat participar en el projecte? Has observat algun canvi en la relació entre ells/elles?
Sí, sobretot poder treballar conjuntament xics i xiques, que era una de les principals dificultats que teníem en aquest grup. Ara treballen molt millor tots i totes juntes, ja no es nota tant els grups xicotets d’amigues o amics. Després a l’hora de gestionar els conflictes es regulen més, respecten més el torn de paraula i els espais de cadascun. Hi ha una millor comunicació entre ells i elles. Els ha agradat molt i esperem tornar a repetir l’any que ve aquest tipus d’activitats.